Data: Dissabte 19 de juny 2021, 19.30h

Lloc: Sala El Centru

Preu: 15€ (8€ presentant el carnet dels Amics)

 

[/box]

Òpera electrònica.

INFANTICIDA. Infanticida parla d’una dona que intenta trobar una escletxa de llum en un món fosc i desolador. El monòleg dóna veu a una dona, l’autora de la qual va haver de silenciar la seva pròpia per poder ser lliure com a artista. Un monòleg on el personatge protagonista narra el capítol més dur i cruel de la seva vida. Un personatge que ha viscut una situació límit i que comparteix la seva experiència amb un públic que descobrirà la vida i les circumstàncies que han portat al personatge a assassinar al seu propi fill.

Caterina Albert presenta a la Nela, la protagonista d’aquesta història, com una dona valenta i apassionada. La Nela s’enfronta a tot allò que l’envolta per l’anhel de llibertat, pel desig de trobar una manera pròpia de ser, per la necessitat d’enamorar-se i alienar-se de la pròpia realitat.

La Infanticida no va estrenar-se fins seixanta anys després de la seva escriptura, perquè era un text incòmode, perquè qüestionava uns dogmes preestablerts sobre la funció de la dona en la societat; perquè presentava l’ésser feble i tendre “per naturalesa”, com un ser salvatge i apassionat

Caterina Albert va trencar amb un mite irreductible fins al moment: l’instint maternal.

Alçar la seva veu avui ens sembla més necessari que mai.

Avui que ens adonem que els clixés femenins i de feminitat segueixen sent vigents i que la condició femenina comporta encara moltes limitacions.
Avui que seguim vivint en una societat repressora i castradora de les llibertats més bàsiques. Alçar la seva veu avui, ens sembla un deure.

Interpretació
Neus Pàmies Juárez

Interpretació, adaptació electrònica i espai sonor
Gerard Marsal Norte

Música
Clara Peya

Adaptació i dramatúrgia
Marc Rosich

Direcció escènica
Marc Angelet

Producció
Neus Pàmies Juárez

Escenografia
Laura Clos “Closca”

Disseny audiovisual i escenografia
Felipe Cifuentes

Disseny Il·luminació
Pol Queralt Pané

MARC ANGELET
Estudia Interpretació al Timbal i Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre. Treballa com a director, dramaturg i intèrpret als espectacles: “THE BRIDGE’S BLUES” Teatre Zorrilla de Badalona, Menció honorífica en el Premi Ignasi Iglésias 1997; “TOTES LES BIGUES VAN AL CEL” Sala Artenbrut, Premi Especial del Jurat en la V Mostra de Teatre de Barcelona; “G8: PORTA TANCADA” Artenbrut i Festival la Alternativa de Madrid, Premi San Miguel al Millor Espectacle en el Festival de Teatre de Tàrrega; “S.O.A. ESCOLA DE DICTADORS” Festival FITA -Brussel·les i Florència-; totes elles amb la companyia ESTRIP TRIST Teatre i co-escrites amb Artur Rodríguez.
Fundador de LA GUAPA Teatre i escriu i dirigeix “OP.B.” Festival LOLA i Sala Beckett; “MCBETH CON QUESO” Versus Teatre i Teatre Raval ; “CALL CENTER“ Teatre del Raval, Accèssit al Premi Marqués de Bradomín 2007; “BLACK BOX” Nau Ivanov, Guanyadora del Projecte ART 2013; “SOPAR DE NADAL” Sala Muntaner de Barcelona, Premi Mediterrània 2009; “GENIUS (L’HABITACIÓ)” Biblioteca de Catalunya Finalista XXXIV Premi Born Teatre 2009; “OLD RECORDS” Dramatúrgia conjunta amb Jordi Silva, Teatre Tantarantana; “El BIÒGRAF” Sala Beckett, Premi Teatre Principal de Mallorca 2012; VOYAGER Teatre Nacional de Catalunya dins el Projecte T6; i “EGO” a Sala Flyhard, i “ELS EUFÒRICS” Sala Muntaner dirigit per Pep Pla dins el Festival Grec. Dirigeix “FANG I SETGE” al Teatre Victoria de Barcelona, “PLUJA” Temporada Alta, Auditori de Barcelona, escriu i dirigeix “LIFE’S SPOILER” Sala Flyhard, i guanya el Premi Ciutat de València 2017 amb el text “11 PRÍNCEPS”.

CATERINA ALBERT
Després de la publicació de La Infanticida (premi Jocs Florals d’Olot de 1898) i del rebombori en saber que l’autora n’era una dona, el Jurat va demanar a Albert que suavitzés alguns aspectes del monòleg, rebaixant la duresa de les seves paraules, per a poder ser llegit en l’entrega de premis sense ferir sensibilitats. Albert va negar-s’hi i no va anar a recollir el premi. Després d’aquell episodi, va signar sempre més sota el pseudònim de Víctor Català.

“No donaré, emparat pel meu nom, mai més res al públic”
Caterina Albert

Caterina Albert o Víctor Català (el seu nom de ploma) és una autora excepcional, exponent del modernisme literari català i considerada també la primera novelista feminista de la literatura catalana. Les dones són l’epicentre de les seves històries, retrata l’univers femení des de tots els prismes, subratllant la cruesa de l’existència femenina en una societat repressora i profundament masculinitzada, com era la societat de finals del segle XIX.

Però també parla de tendresa, d’amor, de sexe, de passió. Temes que, encara avui, no s’aborden sovint des de l’òptica femenina.

MARC ROSICH
Dramaturg, director d’escena i traductor. Llicenciat en Perdiodisme (UAB) i Traducció/Interpretació (UAB), s’ha format en l’escriptura dramàtica a la Sala Beckett. És professor de dramatúrgia a l’ESAD de l’Institut del Teatre i l’ESAD Eòlia. És membre de la productora Teatre Obligatori i forma part de l’equip directiu d’Òpera de Butxaca i Nova Creació.

Com a dramaturg, ha estrenat textos com: Ocaña, Königin der Ramblas (Neuköllner Oper, Berlin), Àries de Reservat (Temporada Alta / La Seca), A tots els que heu vingut (TNC), ¿Qué fue de Andrés Villarrosa? (Maldà), A mí no me escribió Tennessee Williams (Fira Tàrrega), Fang i Setge, amb Josep Pedrals i Marc Angelet, Limbo (Gaudí Teatre), Car Wash (Romea
– Stuttgart), Rive Gauche (Sala Muntaner), N&N (Sala Beckett), Party Line (Sala Beckett), De Manolo a Escobar, Surabaya (Romea, Finalista Premi Fundació Romea 2004), Copi i Ocaña (Teatre Almeria, Tantarantana). Ha escrit els infantils Renard amb Clara Peya (Teatre Lliure, Premi de la Crítica 2016 al millor espectacle familiar / Premi Butaca teatre familiar 2016) i La dona vinguda del futur amb Guille Milkyway (TNC, Premi Butaca teatre familiar 2013).

Ha escrit els llibrets de les òperes Cantos de Sirena /Das Lied der Frauen vom Fluss (Fura dels Baus, Luzerna, Colònia, música Howard Arman), Bazaar Cassandra (Berlin, música Enric Palomar), Java Suite (Festival Peralada / Basilea), LByron (Liceu, Darmstadt), La Cuzzoni (Darmstadt), totes tres amb música d’Agustí Charles, i la cantata Rambla Llibertat (L’Auditori), música d’Albert Carbonell.

CLARA PEYA
Pianista i compositora i una de les creadors
més originals i úniques que ha aparegut en els darrers temps en l’escena musical del país. Acaba de rebre el Premi Nacional de Cultural i el seu últim àlbum “Estomac” ha rebut el premi a disc de l’any 2018 per la Revista Enderrock. Ha presentat set discs sota el seu nom: Declaracions (2009), +Declaracions (2010), Tot aquest silenci (2011), Tot aquest soroll (2013), esPIral (2014), Mímulus (2015) i Oceanes (2017), on ha col·laborat amb músics com Sílvia Pérez Cruz, Judit Neddermann, Vic Moliner, Alessio Arena, Ferran Savall, Aleix Tobias o Pau Figueres entre d’altres.
És cofundadora, conjuntament amb Ariadna Peya, de la companyia Les Impuxibles, que explora la barreja de llenguatges escènics amb una clara línia de compromís social. L’últim projecte de la companyia ha estat AÜC, el so de les esquerdes, estrenat durant el juliol de 2017 dins el Grec Festival.
Té una llarga experiència com a compositora de música escènica amb muntatges com Medusa (2017 – Virguera Teatre), Billie Jean (2017 – espectacle de carrer de la cia La Intrusa Danza), Jane Eyre (2017 – espectacle dirigit per Carme Portaceli, Teatre Lliure), Renard o El Llibre de les Bèsties (2016 – espectacle dirigit per Marc Rosich, Teatre Lliure), Pluja (2016 – cia Guillem Albà/Temporada Alta), Homes foscos (2016 – musical de David Pintó/Clara Peya), 4 Carmen (2015 – composició musical amb llibre de Marc Angelet, Òpera de Butxaca), Mares i filles (2015 – musical de David Pintó/Clara Peya), entre d’altres.

Crítiques

[/tab]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *